L'amor com a desig sexual

L'amor com a desig sexualEl desig sexual, l'impuls cap al sexe, l'aparellament o el sentiment de "luxúria", també és una recompensa natural, o apetit, impulsada pel neuroquímic dopamina. En aquest context, la dopamina estimula la "anticipació" de recompensa, el desig i el desig. La seva principal funció és animar-nos a tenir bebès, tant si volem tenir un bebè o no, quan estem fent l'amor.

La naturalesa té una agenda molt clara i poderosa: aconseguir que aquests gens arribin a la pròxima generació. Prospera sobre la varietat genètica. El motiu d'això és enfortir el grup genètic. L'endogamia causa defectes genètics i problemes de salut. Aquest és un problema en moltes cultures on es casa amb els primers primers és la norma. Tenir varietat genètica significa que si hi ha una epidèmia de malaltia o altres canvis radicals en les condicions de vida, hi ha més probabilitat que alguns individus tinguin una barreja de gens que els permeti sobreviure.

L'orgasme, la intensa sensació de plaer que per a molts és l'objectiu de l'acte sexual, desencadena una cascada de neuroquímics, opioides, que experimentem com a eufòria. En aquest punt, la dopamina deixa de ser bombejada a la via de recompensa. Qualsevol sobreeiximent es recicla de nou al sistema per a la propera oportunitat de conduir-nos a un objectiu de supervivència, ja que s'ha aconseguit l'actual.

El desig de sentir la sensació de plaer intens ens impulsa a repetir l'acte una vegada i una altra. De tots els recompenses naturals, l'orgasme és el que proporciona el major alliberament de la dopamina i la sensació de plaer en el sistema de recompensa del cervell. És l'estratègia principal de la tàctica en la naturalesa de mantenir-nos fertilitzant i produint més nadons.

Però hi ha un error en el sistema, en cas contrari, tots ens enamorarem i viurem feliços per sempre, i els advocats del divorci no estarien tan ocupats.

Foto de Cyrus Crossan a Unsplash